ARTESANIA MEDITERRÀNIA INSPIRADA EN LES ANTIGUES ARTS
DE PESCA
NANSES, GAMBINES, COFES...
A tot el Mediterrani pescadors que encara elaboren nanses amb fibres vegetals es poden comptar amb els dits de les dues mans. El que antigament era el mètode de pesca més respectuós amb el mar – passiu, selectiu i amb estris totalment biodegradables – ja es troba al calaix dels oficis extints, substituït per la pesca intensiva i materials sintètics.
Les nanses s'elaboraven a casa, durant l'hivern, a partir de plantes – jonc, canya, rebrots de salze, olivera o tamariu - recollides a l'entorn més immediat. El coneixement de l'enreixat triangular era exclusiu dels pescadors, sempre homes, i passava de pares a fills durant generacions.
Les nanses havien de ser lleugeres però fortes, perquè passaven l'estiu sota l’aigua. Generalment duraven una temporada i es substituïen per noves cada any. Permetien obtenir els peixos i crustacis més valorats – vius i intactes – de fons rocosos, impossibles de treballar amb les xarxes tradicionals. La forma de la pròpia trampa – de nansa (en forma de campana), de gambina (en forma de poma) i altres (xufanguera, llobreganera, gavitana, etc.), juntament amb l'esquer, determinava el peix o el crustaci que es buscava atrapar.
A banda de trampes de captura, en el dia a dia mariner s'utilitzaven altres peces complementàries realitzades mitjançant la mateixa tècnica, com les cofes de palangre o els vivers. Totes juntes formen l'ofici de cistelleria del mar, part de patrimoni cultural Mediterrani.
Calella de Palafrugell, anys 60
GALERIA
Làmpada GAROINA, vímet i fil de niló
Làmpada aplic MONTGRÍ, vímet i fil de lli
Cofa CONGRE, olivera i fil de cànem
Cabàs BEGUR, vímet i fil de niló
Bossa CORCULLA, brots salvatges, fil de cànem, fil de niló, cuir
Gambina LLAFRANC, olivera i fil de lli
NANSA de 1.123 nusos, jonc, vímet pelat, canya i fil de niló
Revister MONELLS, vímet pelat, ràfia, cuir, fil de niló
Mural lluminós SOL, vímet pelat i fil de cànem
Làmpada PEIX, vímet i fil de niló
SOBRE MI
Em dic Vyta i visc al poble empordanès de Vulpellac.
Tot i que vaig néixer a la costa del mar Bàltic, fa 20 anys que el Mediterrani es casa meva.
De jove m’agradava molt l’art i les feines manuals, però la vida laboral em va portar per altres camins.
La cistelleria del mar es aquell pont de connexió amb el meu “jo manual” que s’havia perdut a la ciutat i que he pogut retrobar a la meva nova llar rural.